La universitat pública, una de les més grans conquestes de les lluites
populars del segle XX, és actualment objecte d'un procés de
privatització. Després de dècades de reivindicar l'accés a una millor
educació i cultura, en els darrers anys assistim dins l'ensenyament
públic (sector del qual la universitat forma part, juntament amb la
sanitat i les pensions) al desenvolupament d’un procés doble: per una
banda, la privatització a mans d'una aristocràcia financera, i per una
altra, l'abandonament i la marginació per part de l'Estat i dels poder
públics. Ara bé, aquest procés no és, com afirmen els ideòlegs del
lliure mercat, ni inevitable ni imparable.
És evident que dins de cadascuna de les diferents universitats hi ha marge, no només per plantejar resistències a aquest procés, que no és irreversible, sinó també per a plantejar les bases sobre les quals anar construint des de baix poc a poc, però amb la fermesa d’una base ben sòlida, una universitat realment pública i al servei del conjunt de la societat. En la construcció d’aquest nou edifici, les persones decidides a impulsar un procés de renovació, ens comprometem a desenvolupar el següent programa organitzat en els punts que aquí es desenvolupen:
És evident que dins de cadascuna de les diferents universitats hi ha marge, no només per plantejar resistències a aquest procés, que no és irreversible, sinó també per a plantejar les bases sobre les quals anar construint des de baix poc a poc, però amb la fermesa d’una base ben sòlida, una universitat realment pública i al servei del conjunt de la societat. En la construcció d’aquest nou edifici, les persones decidides a impulsar un procés de renovació, ens comprometem a desenvolupar el següent programa organitzat en els punts que aquí es desenvolupen:
